Text i fotos: Francesc Sastre Ferrer.
Matapoll. Fam.:Timeleaceae
(Daphne gnidium) Castellà: torvisco, matapollo
Part tòxica:Tota la planta, especialment l’escoça i els fruits
Hàbitat: Matossar mediterrani
Composició: Glucòsid (dafnina) i una resina purgant
Simtomatologia: La seua ingestió produeix cremor a la boca i gola, vòmits i diarrea sanguinolenta. En dosis elevades produeix problemes respirotoris, circulatoris, convulsions i inclús la mort.
A l’exterior és vesicant (produeix irritació i ampolles a la pell).
…
Estramoni (Foto: Datura inoxia). Fam.: Solanaceae
(Datura stramonium, D.inoxia, D.metel) Castellà: Estramonio
Part tòxica:Tota la planta, especialment les llavors i fulles
Hàbitat: Ruderal. creix en abocadors d’enderrocs, vores de riu, torrents, erms…
Composició: Alcaloids derivats del tropà (hiosciamina, escopolamina, atropina) amb acció sobre els sistema nerviós central i perifèric.
Simtomatologia: en dosis baixes produeix sequetat de gola, dilatació de pupiles, inquietut, desorientació, alteracions visuals amb al.lucinacions. En ingestions elevades taquicardia, inconsciència, alucinacions. Hi ha una progressiva depressió del SNC arribant al coma i a la mort.
…
Ceba porrera. Fam.: Liliaceae
(Urginea maritima) Castellà: Escila, cebolla albarrana
Part tòxica: El bulb
Hàbitat: Matossar mediterrani
Composició: Glucòsids cardiotònics (escilarens)
Simtomatologia: La seua ingestió provoca vòmis i alteracions cardiaques. A l’exterior té un cert caràcter irritatiu.
…
Baladre. Fam.: Apocinaceae
(Nerium oleander) Castellà: adelfa
Part tòxica:Tota la planta
Hàbitat: Rius, barrancs, rambles. Utilitzada també com a ornamental
Composició: Glucòsids cardiotònics (folineurina)
Simtomatologia: alteracions gastrointestinals com mareigs, vòmits, dolors abdominals, diarrees. També alteracionss neurològiques com cefalees, trastorns visuals i del equilibri i alteracions cardiaques (taquicardia, extrasístola ventricular…). Ingestions elevades produeix la mort.
…
Tomaquera del dimoni. Fam.: Solanaceae
(Solanum nigrum) Castellà: tomatillos del diablo, hierba mora
Part tòxica: Tija, fulles i fruits (sobretot els inmadurs)
Hàbitat: Arvense i ruderal. Creix en horts, runars, vora camins, etc.
Composició: Glucoalcaloid (solanina)
Simtomatologia: vòmits, marejos, cefalees. Posteriorment apareix sequetat de boca, midriasi (dilatació de les pupiles) i altres alteracions visuals. També dóna simtomatologia neurològica com agitació, convulsions i deliris alucinatoris.
…
Figuera infernal. Fam.: Euphorbiaceae
(Ricinus communis) Castellà: ricino
Part tòxica: Les llavors
Hàbitat: Planta cultivada i ornamental. Creix també de forma subespontània en runeres i vora camins
Composició: Oli de ricí (laxant-purgant), ricina (fitotoxina)
La ricina és un de les toxines més potents que es coneixen tenint una acció aglutinant dels hematies
Simtomatologia: vòmits, dolor abdominal, diarrea sanguinolenta, alteracions neurològiques (inestabilitat, somnolència i coma) i alteracions hematològiques (anèmia hemolítica,…)(taquicardia, extrasístola ventricular…). Ingestions elevades produeix la mort.
..
Gatmaimó. Fam.: Dioscoreaceae
(Tamus communis) Castellà: nueza negra
Part tòxica: Els fruits i els rizomes
Hàbitat: Llocs ombrívols de muntanya
Composició: Diosgenina
Simtomatologia:La ingestió de les baies produeix cremor bucal acompanyat de formació de vesícules i irritació gastrointestinal amb dolor abdominal i diarrea. En alguns casos pot arribar a una paràlisi de les extremitats inferiors i inclús la mort.
…
Roldor, emborratxacabres. Fam.: Coriariaceae
(Coriaria myrtifolia) Castellà: roldón, emborrachacabras
Les intoxicacions solen produir-se de manera accidental en confondre els seus fruits per les mores de l’esbarzer. També és tòxica la ingesta de caragols qua s’han alimentat d’aquesta planta.
Part tòxica: Tija, fulles i especialment els fruits
Hàbitat: Marges i bardisses
Composició: Coriamirtina (glucòsid), coriamina (alcaloid)
Simtomatologia: cefalees, sequetat de boca, dolor abdominal, vàmits, diarrea. Si la dosi és alta es produeixen crisis epilèptiques amb pèrduda del coneixement, convulsions, coma i finalment la mort.
La seua ingesta per les cabres els hi produeix un estat de “borratxera” que ha donat el nom popular d’emborratxacabres.
…
Altres espècies tòxiques
Arum (Arum italicum)
Ruda (Ruta graveolens)
Cascall (Papaver somniferum)
Didalera (Digitalis obscura)
Heura (Hedera helix L.)
Marfull (Viburnum tinus L)
Teix (Taxus bacata)
…
Espècies de jardí tòxiques
Diefenbachia
Flor de Pasqua (Euphorbia pulcherrima)
Hortensia (Hydrangea macrophylla Ser)
Verbena falsa (Lantana camara)
…
Es diu que una planta és tòxica quan tota o part d’ella conté alguna substància capaç de produïr per la seua ingestió, inhalació o contacte una alteració de més o menys gravetat de la salut de l’home i d’altres animals. La ingestió accidental de tiges, fulles, fruits o llavors de plantes tòxiques, be per confusió amb plantes mengívoles o per curiositat (sobre tot en xiquets) és la causa del major nombre d’intoxicacions.
Cal fer notar que moltes de les substàncies que en aquest tríptic les qualifiquem de tòxiques, utilitzades en xicotetes quantitats tenen accions terapèutiques. La frase “la diferència entre el remei i el verí només és la dosi” és molt il·lustrativa.
Tractament en general de les intoxicacions: En cas d’intoxicació, la identificació de la planta responsable és de vital importància per a un correcte tractament
La major part de les intoxicacions estan produïdes per ingestió. En aquest cas és fonamental eliminar el tòxic abans de la seua absorció. La primera mesura és la provocació del vòmit -si l’intoxicat permaneix conscient- i/o una rentada gàstrica. L’administració posterior de carbó activat -d’elevat poder de adsorció de moltes substàncies- evita la seua absorció per l’organisme.
El tractament simptomàtic i de manteniment de les funcions vitals és molt important, practicant-lo -a ser possible- personal especialitzat.
ADVERTÈNCIA: Totes les plantes -tòxiques i no tòxiques- han de ser respectades i admirades, eviteu arrancar-les.
Deixa un comentari